Miratges

S’esmuny el teu trepig entre les fulles

dels faigs, amuntegades sobre el terra

daurat de sol, aquest matí d’hivern

que esquitxa claror entre les brancades

desertes. Només una simfonia

de fullaraca trenca la quietud

del bosc enterbolit i enyorat.

Camino enllà de l’ombra esquinçada

amb el bagatge ple de pensaments

modulats mentre es barreja el paisatge.   

SALVANS, Gabriel dins Eros

"S’esmuny el teu trepig entre les fulles/ dels faigs", la poca vida que et resta en l'hivern de la vida, que "esquitxa claror entre les brancades/ desertes": és una buidor, la de l'hivern, que permet al sol d'arribar-nos més, el sol de la infantesa. "Només una simfonia/ de fullaraca", només l'art "trenca la quietud/del bosc enterbolit i enyorat", del poeta que recorda amb el poema. "Camino enllà de l’ombra esquinçada", per la llum del sol que fereix fins i tot. Continua: "amb el bagatge ple de pensaments",  amb la poesia plena de vida interior, "modulats mentre es barreja el paisatge", entremesclant art i vida com el paisatge es barreja de llum i ombra. 

El "miratges" del títol parlaria de com el retorn del passat en el poema es redueix a un miratge, al capdavall, la realitat va per un altre cantó.