UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 5 de novembre de 2018

Miratges


S’esmuny el teu trepig entre les fulles
dels faigs, amuntegades sobre el terra
daurat de sol, aquest matí d’hivern
que esquitxa claror entre les brancades
desertes. Només una simfonia
de fullaraca trenca la quietud
del bosc enterbolit i enyorat.
Camino enllà de l’ombra esquinçada
amb el bagatge ple de pensaments
modulats mentre es barreja el paisatge.   

SALVANS, Gabriel dins Eros

"S’esmuny el teu trepig entre les fulles/ dels faigs", la poca vida que et resta en l'hivern de la vida, que "esquitxa claror entre les brancades/ desertes": és una buidor, la de l'hivern, que permet al sol d'arribar-nos més, el sol de la infantesa. "Només una simfonia/ de fullaraca", només l'art "trenca la quietud/del bosc enterbolit i enyorat", del poeta que recorda amb el poema. "Camino enllà de l’ombra esquinçada", per la llum del sol que fereix fins i tot. Continua: "amb el bagatge ple de pensaments",  amb la poesia plena de vida interior, "modulats mentre es barreja el paisatge", entremesclant art i vida com el paisatge es barreja de llum i ombra. 

El "miratges" del títol parlaria de com el retorn del passat en el poema es redueix a un miratge, al capdavall, la realitat va per un altre cantó.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

curiós com el miratge m'ha endut de la poesia i la glossa a la realitat actual de fora molt prosaica i també plena de miratges

Helena Bonals ha dit...

Et refereixes a la realitat política, Elfreelang?