UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 13 d’abril del 2017

Escrivim el pas del temps lletra a lletra,
al fil de la mitjanit, quan un dia
se'n va i l'altre comença sabem
de tot allò que hem fet nostre per sempre.

SALVANS, Gabriel Fotografies (Dg. 1/4/ . ...)

"Només s'acaba el que no ha existit mai". Et poden deixar, però si tu estimes, en acabar-se una relació no tens per què deixar d'estimar. Sobretot amb la poesia, amb la qual "escrivim el pas del temps lletra a lletra", el que per metonímia seria vers a vers. "tot allò que hem fet nostre per sempre", per molt que la vida ens vagi per un altre cantó. Un poema que s'escau a l'1 d'abril de qualsevol any.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

"escrivim el pas del temps lletra a lletra"
Un conegut meu afeccionat a Cortàzar i a l'escriptura sempre deia que només li sabrà greu morir, perquè ja no podrà escriure.

Helena Bonals ha dit...

A mi també em sabria greu no poder escriure, interpretar o dissenyar, Xavier.