El primer amor

Cal envestir el vermell de dret, amb una espasa. Fer-li mal. Recordar-li que tota la nostra vida depèn d’ell. Que som el brau i la capa.
Roig o vermell, ¿què importa?
El vermell ho és fins a la bogeria.
Potser mirem el blau, però abracem sempre el vermell.
Poseu el vermell a la ferida perquè sagni.
El vermell no tolera cap altre color. Mata a qui intenta posar-se-li al davant, com els braus. El vermell és un brau. El brau és vermell.
El vermell és l’únic color que ens mira de cara; no de biaix, com el groc, ni amb els ulls baixos, com el lila.
La nostra esperança és vermella: hipòcrites quan diem que és verda!
Figureu-vos el vermell amb una espasa a la mà.
Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.

14 de desembre del 1946

PALAU I FABRE, Josep

Fent una analogia amb el sol i la lluna, el brau és alhora brau i capa vermella, estima i és estimat. Cal lluitar per aquest amor, el primer, el que és l'origen de tots els altres. Fer-li mal, perquè sense dolor no s'estima. Tota la nostra vida depèn d'ell, gràcies a ell som poetes, per exemple. La força d'aquest vermell, que ho és "fins a la bogeria", ens fa vibrar, com davant d'aquest poema. Aquest primer amor no en toleraria cap altre en comparació, perquè és alhora el primer i el gran amor. El vermell no enganya com altres colors, és passió directa. Cal lluitar per ell, "amb una espasa a la mà", possible metàfora de la ploma. "Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor": la resta tan sols en són succedanis.