L'escric per a mi, nineta,
sobre una roba amorosida
al tacte de tant safareig,
un poema per a tu, que duc
com un mocador a la butxaca.
SALVANS, Gabriel
Diuen que els poetes parlen sempre, al capdavall, amb ells mateixos. I que no solen posar el nom de la persona estimada. El "tacte de tant safareig" seria l'efecte en el lector, amb l'amorosiment que s'escau en un poema d'amor. La imatge del darrer vers ens captiva moltíssim. És que qui escriu això sempre du un mocador a la butxaca, hivern i estiu. No hi ha cap declaració d'amor etern que superi aquest mocador, doncs. El meu poema preferit fins ara del llibre Fotografies. Un poema per a cada dia de l'any, un mocador per a cada dia de l'any, parafrasegem.
Pont de Ferro
-
Repte viual 366 *El pont Eiffel*
dins Relats en català
Un pont ara ja buit
que parla de la solitud
de no voler trepitjar
la realitat que ens fa mal.
Per...
Fa 5 dies

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada