UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 15 de juny del 2016

Fúria






Em vénen les mosques
quan estudio la sang.
És un suplici llavors,
furgar-me per dins
i tocar-me la carn.
Però és en la lluita
on trobo l'os i és en l'os
des d'on em cuso, si cal,
la ferida.

VIDAL, Blancallum

Amb l'empatia, quan no som una roca que no sofreix cap mal ni plora, que deien els Simon & Garfunkel, ens embrutem la sang de mosques que fan la guitza. Però amb la lluita, l'experiència, és quan trobes la saviesa, és quan se t'inspira el poema, i gràcies a ell pots suportar el dolor. Abstracció i empatia, idees i sentits, art i vida es complementen, però el més important al capdavall sempre és l'art.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Malgrat la bellesa d'aquest poema i de la cançó de Simon i Garfunkel, no ens podem permetre ser una roca.
Don't I am a rock...

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
jo crec que hem de provar de ser alhora una roca i una bleda, per dir alguna cosa. No podem prescindir de cap de les dues realitats.

ANNA ha dit...

Us deixo el meu bog de poesies per si podeu mirar.lo
Gracies.

http://anna-historias.blogspot.com.es