Què és el que fa que ens agradin els cossos?
Això és el primer que cal saber...
PLOTÍ, "Sobre la bellesa" (Ennèades I.6)
No s'aprèn el desig.
Sorgeix de tu com una lluna
amb uns corns encara per omplir.
T'abrusa una set
que t'empeny cap a les fonts.
El dia que l'aigua et toca els llavis
és més resplendent
que tots els altres.
L'únic que sabem:
vol els plaers el cos
com un pobre que somnia la riquesa.
FORCANO, Manuel dins Ciència exacta, Premi Miquel de Palol 2014
El que diu Francesco Alberoni a Enamorament i amor: l'amor no s'aprèn, és un a priori. Com una lluna que ha d'arribar a ser plena, ha d'arribar al cor. La "set/ que t'empeny cap a les fonts", una doble imatge, perquè el desig és set, i les fonts d'aigua són el passat relacionat amb aquesta set. No cal que l'aigua et cobreixi: tocant-te els llavis (metonímia d'allò amb què fas poemes) en tens prou perquè aquest dia sigui "més resplendent/ que tots els altres". La comparació final té molta força en la seva senzillesa, "com un pobre que somnia la riquesa" és estar enamorat de debò. Jo també somnio d'arribar a escriure com aquest poeta.
Entrades
14 comentaris:
m'ha agradat el poema i la teva glossa , jo si crec que a estimar s'aprèn però és un altre tema ....tu ja escrius prou bé
Elfreelang,
gràcies per l'elogi, però per a mi Forcano és allò que cerco de fer i encara no aconsegueixo.
Jo també crec que s'aprèn a estimar. És més crec que és imprescindible. Però el poema és molt bonic, i la teva interpretació genial, com sempre.
Loreto,
penso que potser es podria aprendre a estimar, però hi ha d'haver alguna cosa d'entrada, i l'enamorament no s'aprèn.
Gràcies per l'elogi!
A vegades el que s'ha d'apendre és a reconeixer que vol dir estimar
A vegades el que s'ha d'apendre és a reconeixer que vol dir estimar
Jo penso que estimar pot voler dir moltes coses, a vegades contradictòries entre elles, Rafael.
Ben tornat!
Ben retrovada ;)
Ben retrovada ;)
Vol i dol el cos, el plaer que a cops li costa abastar. Però és insistent, té forma...
Nena, un petonarro...
Sí, vol i dol, el cos, cantireta, exactament.
La set com a símbol del desig, si no m'equivoco, també apareix en altres poemes de Manel Forcano. En aquest, però, l'efecte final és molt reeixit. Com sempre, el comentari ben enriquidor!
Gràcies, Teresa, el trobo molt bo, el Forcano.
Publica un comentari a l'entrada