És quan corro que hi veig clar

A cada albada
torno a ser carn i ossos. 
Sovint desperto d’un somni 
per viure  malsons 
i, a voltes, sóc la gota 
que cau lliscant 
pel vidre 
o la fusta, plena de corcs, 
empresonada sota el vernís, 
o sóc un punt i a part 
al bell mig de l’infinit, 
atrapat en la semàntica 
de l’existència. 

Tanmateix, em llevo, 
em disfresso 
i em dibuixo somriures 
als llavis 
mentre els ulls em ploren 
en silenci, sabent-se buits.          

- Quantes petites farses                      
dins la Gran Farsa! - 

I suporto hores i hores 
fins que, 
cansat de pensament, 
a cada posta, 
tanco els ulls de nou
 per deixar de ser 
carn i ossos. 
I, allà, on el subconscient 
no entén de disfresses, 
visc altres vides… 
Com aquell que s’atipa 
de vins barats. 

ABELLANEDA, Joan dins 2015 ESQUITXOS D'UNA VIDA... Tot esperant el 27-S

Cada cop que neix el dia neixem de nou amb ell, de "carn i ossos", som plens de vida. A vegades és més dura la realitat que no la ficció. Com una gota, la poesia que fa la veu poètica, o com un corc invisible rere la forma del poema. També com "un punt i apart/ al bell mig de l'infinit", el del poema envoltat del silenci blanc de la pàgina.

Tot i aquesta duresa, ens envoltem d'empatia per lluitar-hi, el que al capdavall només és una "farsa". I quan torna la nit, deixa la veu poètica de ser de carn i ossos per entrar en el subconscient que no hi "entén de disfresses", no se'l pot enganyar pas. Tot i que només és un vi barat en relació amb la vida que es desitja. El títol parlaria d'aquest subconscient de quan es dorm, però en contrast amb el "corro", tan relacionat amb la vida.