El meu cos és una casa.
Un enterat diu que tinc les finestres boniques
i ma mare diu que tinc l'arrebossat suau
i el terrat endreçat.
El menjador és ple de sang,
continguda i bona,
i budells eficients
i òrgans que fan la seva feina.
Casa teva també és prou agradable.
SOLÀ, Irene dins Bèstia
La forma del poema és com el cos. Atractiu per fora, contingut per dins, funcional a més de bell. El poema d'algú altre que t'inspira el teu també és així. L'"enterat" seria el crític.
Fa 19 hores
Entrades
2 comentaris:
Gracies a tu he estat llegint alguns poemes seus i la presencia del cos fluidic (si aixo vol dir alguna cosa) en els seus poemes donaria per un estudi. Molt interessant. Merci!
rocbru,
a mi me la va recomanar el Jordi Dorca.
Publica un comentari a l'entrada