UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 12 de gener de 2015

El rastre blau de les formigues (III) de Ponç Pons



Frases que són fils d'alta tensió on descansen a l'aguait els xoriguers.

Frases que enrampen potencialment, i on els ocells rapinyaires esperen la presa. Frases que són com versos amb molta força, que mosseguen.


Jo sóc jo i la meva biblioteca.

Com a escriptors ens basem en la nostra vida i en el que hem llegit.


El dolor no purifica, fa mal. Versos amb crostera.

La literatura no serveix per redimir-se, simplement fereix, i fa crostes en el lector.


A més d'alzines, xiprers, oliveres, garrovers, un ginjoloer, arbres de fruita... ser, com l'Elzéard de Giono, l'home que plantava versos.

Plantar versos perquè floreixin i fructifiquin en el lector.


D'acord, desconfiaré del sentimentalisme, l'idealisme, el lirisme i l'intimisme confessional, però també dels que en desconfien.

No li interessa l'inefable, però tampoc els que el rebutgen.


Crida i l'eco respon: Calla!

Calla i l'eco respon: Crida!


Poesia. En lloc d'enfosquir la realitat, il·luminar l'invisible.

L'abstracció en art mostra al mateix temps que amaga, la poesia hermètica també.


Poetitzar, travessar els abismes de la vida sobre un fil prim de paraules.

Amb la poesia es pot fer el que no es pot en la vida.


Com els arbres per les fulles, jo respir per les paraules.

Un escriptor de veritat no pot viure sense escriure.


Els poetes som obsessius i les muses no sempre estan disposades a fer l'amor.

Aquest "fer l'amor" de les muses és real i virtual alhora. Les muses es dónen de mala gana com a inspiradores.


L'apreciarien, valorarien i respectarien si fos un poeta antic, mort, però a més de contemporani, també és conterrani seu.

L'apreciarien, però no el llegirien.


M'ho han tornat a demanar:
- I vostè ¿per què escriu?
- Perquè si no em moriria.

Més clar, l'aigua. Com a qui li agrada de buscar bolets.


El trist destí de ser menyspreat en vida i genialitzat en la mort.

Com quan perds un amor, i t'adones del molt que l'estimaves.


Eslogan poètic: Si no emociona no funciona.

Ni metàfores, ni mètrica. Sense sentiment no hi ha art.





4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Tots fan pensar. Per millorar

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
és poesia intel·ligent.

Loreto Giralt Turón ha dit...

I un lector de veritat no pot viure feliç sense llegir

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
és evident!