UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 29 de desembre de 2014

El rastre blau de les formigues (II) de Ponç Pons


Ara resultarà que el realisme és un plagi.

Brillantíssima frase-vers. Com que el realisme imita la realitat, seria el pecat d'un plagi.

¿On està escrit que en públic els poetes sempre haguem de ser brillants, amens, profunds, originals? ¿I el dret a la discreció, la normalitat, el silenci?

Aquest autor poques vegades és discret, fins i tot quan voldria passar desapercebut.

Més que un ofici, ser poeta és un desfici.

Qui ha entrat en el món de la poesia "ha accedit a un món al qual difícilment renunciarà", que diu Margarit.

Els mals poetes solen guanyar traduïts.

La traducció a vegades té alguna cosa de metafòrica, a través de la sinonímia, per això pot millorar un original.

M'he plantejat la pregunta que el psiquiatre Viktor Frankl feia als seus pacients: "Vostè per què no se suïcida?". I he pensat en la Literatura.

Literatura sempre amb majúscules, l'única raó per continuar vivint de certes persones.

Parlen de Shakespeare, però no llegeixen Shakespeare. M'imagín Romeu i Julieta separats i amb fills.

Si llegissin Shakespeare, Romeo i Julieta, veurien la diferència entre un amor real i un d'ideal.

No escriure mai amb la bilis. Sempre amb tinta i, a més, blava.

Costa de fer, això. És la ràbia que a vegades ens fa escriure agressivament. Això de la tinta blava és recurrent en aquest poeta.

Literàriament parlant, n'hi ha que aspiren a ser una estrella i n'hi ha que són una constel·lació.

Ponç Pons és una constel·lació.

Si és ver que vida i Literatura s'imiten, deu voler dir que no són el mateix.

No, no són el mateix, però ho voldrien.

La caverna de Plató va ser la primera sala de cine.

Brutal aquesta imatge. La projecció d'una pel·lícula com a l'equivalent de les ombres a la paret de la caverna de Plató. La pel·lícula també com la llum de fora de la caverna que ens enlluerna.

6 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

És sorprenent això de les males poesies que guanyen quan es tradueixen.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
és sorprenent, però és així. Una traducció pot millorar l'original.

Roc ha dit...

A mitja lectura se'm confonien els originals de Ponç Pons i els teus comentaris :) Dit això, "realisme" m'ha semblat sempre un qualificatiu pretensiós. I el realisme social ja és per saltar per la finestra.

Helena Bonals ha dit...

Roc,
em fas riure amb això del realisme social, jo també salto per la finestra!

Somnio a assemblar-me al Ponç Pons, potser per això ens confons.

cantireta ha dit...

:-) Tot. Tu i ell. Com un tortell, el forat fa el tortell.

Apa-li, siguem originals, que no traduits, eh?

Helena Bonals ha dit...

cantireta,
molt bo això del tortell. Tot i que és un autor que s'entén molt, sempre van bé els comentaris, és curiós.