UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 12 de desembre del 2014

Nit sola

Eixiu, sigueu ardits,
el trasbals del cor us espera,
les venes us desitgen.
Un tall sec, pregon.
Dos cossos ja són la llum.

DORCA, Jordi dins I encara els versos

Caldria eixir a la superfície com ho fan les venes que s'aproximen a la pell. Hi ha un contrast entre el "tall sec, pregon" de la relació física consumada i la llum que els cossos fan per si sols, tan lírica. Per comentar aquest poema s'ha de ser "ardit", segurament tant com per escriure'l. Que "dos cossos ja són la llum" és la tesi del poema.


4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

T'ha quedat rodó.
És molt millor que el poema.
Segur.

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Jordi! S'entén molt bé, tot i el lèxic difícil, i la imatge central. Brillant com sempre.

xavier pujol ha dit...

Quina comoditat que t'expliquin la bellesa dels mots, i el sentit que expressen.

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
tot és a base de connotacions!