UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 5 d’octubre de 2014

XII

No la que dónes, la flor que ets jo vull.
¿Per què negar-me allò que no et demano?
        Temps hi haurà de negar
        després que hagis donat.
Flor, sigues-me flor! Si et collís, avar,
la mà de la infausta esfinx, tu, perenne
        ombra, erraràs absurda,
        rere el que no donares.

PESSOA, Fernando, Odes de Ricardo Reis
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja

Que bell quan un home li diu a una dona que no hi vol fer l'amor perquè s'hi vol casar. Quan no li demana el cos, perquè la vol tota ella. És lliure de deixar-lo un cop se li hagi donat. Una flor no pot mai ser res lleig. Si un monstre l'acaba collint, se'n penedirà de no haver acceptat aquell que l'estima. El que a moltes dones els agradaria sentir.