Paraules

Hi ha paraules que fan pessigolles
quan es xiuxiuegen.
Hi ha paraules lleugeres, que volen.
Bombolles de lletres.
Altres són molt dolces, com de xocolata
fonent-se a la llengua.
En trobem d'estranyes,
perquè són vingudes d'alguna altra terra.
Se'n diuen de foc, que encenen passions:
Paraules que cremen...

N'hi ha de presumides, i de llamineres,
n'hi ha de saberudes. També de dolentes...
Si n'hi ha de paraules!
Per amar i ofendre.
Paraules que abracen o que bufetegen.
Paraules per tot...
Però hi ha silencis que t'ho diuen tot
sense dir cap lletra.
Sense dir cap mot t'aturen el pols
i la sang et gelen.

BOSCH I MORERA, Glòria

Les paraules per a un poeta ho són tot. Per a una persona romàntica també. Amb les paraules es pot salvar algú o fer més mal que matant. Aquest poema, amb el metallenguatge de parlar d'ell mateix, reflexiona sobre el poder de les paraules, per acabar dient que, com quan t'ignoren, quan et poden fer més mal és amb un silenci. És un poema rodó, que et gela les mans en el darrer vers, com ho fa el silenci que envolta un poema a vegades.

Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans del vent alçant-se.

DORCA, Jordi dins Col·lecció de moments

La solitud del poema vol créixer, que la concisió sigui més important. Els versos, sempre plens de vida en el fons, són el més elevat en aquesta terrenalitat, com els núvols, i són llegits pels llavis, en una metonímia. Les "mans del vent alçant-se", l'art que tendeix sempre cap amunt. Som tot això els que fem poesia.