UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 13 de juny de 2014

Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans del vent alçant-se.

DORCA, Jordi dins Col·lecció de moments

La solitud del poema vol créixer, que la concisió sigui més important. Els versos, sempre plens de vida en el fons, són el més elevat en aquesta terrenalitat, com els núvols, i són llegits pels llavis, en una metonímia. Les "mans del vent alçant-se", l'art que tendeix sempre cap amunt. Som tot això els que fem poesia.


10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

poema i glosa són com un brou concentrat ! brou poètic i retòric!
gràcies! les mans del vent s'alcen sent núvol!

Helena Bonals ha dit...

És una delícia comentar el Jordi, Elfreelang. Sempre tendeix cap amunt.

Anna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena Bonals ha dit...

Anna,
Per què has esborrat el comentari?

Loreto Giralt Turón ha dit...

I tant amunt!5

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Loreto. Suposo que també de part del Jordi.

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Loreto.

Helena Bonals ha dit...

Jordi, ets un trapella!

.Josep Aguilera ha dit...

L'ànima de la vida és la llum que tots voldriem agafar i gaudir.
Precios les dos versions.
Abraçades de mar plana.

Helena Bonals ha dit...

Josep Aguilera,
moltes gràcies!