UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 12 d’abril de 2014

Sang vençuda

[Dins En la pols de l'aire]

Epíleg

Fossin de cendra
els vells camins. Ulls closos,
quan torni l'alba.

Jordi DORCA

Trencar amb el passat, en aquest epíleg, i no voler saber res del futur, de manera racional. Que l'alba sigui en l'inconscient, l'única alba que val la pena.


DPJ

Plorar no et costa.
Cel i astres t'ho demanen.
Vindrà la pluja.

Jordi DORCA

Com es diu popularment, hi ha coses que clamen al cel, per les quals és lògic de plorar. La pluja exterior acabarà arribant, en una metonímia.


Indòcils

Mirem enlaire,
som animals indòcils.
La gàbia és buida.

Jordi DORCA

Si mirem amunt, com a persones que som, amb les extremitats de davant desocupades, que deia Ciceró, podem veure el cel. Som indòcils, som lliures, la gàbia no pot retenir el nostre esperit.






5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Helena. Moltes gràcies.

Helena Bonals ha dit...

És un plaer, Jordi,
els teus poemes són inexhauribles.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Són unes versos preciosos però sort que ens els interpretes. Així encara són més bonics.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
el Jordi estarà content!

Sílvia ha dit...

M'agraden tots els poemes, aquests dies els estic gaudint molt. M'agrada llegir-los també acompanyats de la teva mirada. Enhorabona a tots dos!