UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 17 de març del 2014

Algun dia...




A cada nou vers
desenfarfega el poeta
les xarxes del pensament
amb la paciència
que li regala la il·lusió del retorn.
S'estima tant la immensitat!

A cada nou poema
desendreça el poeta
els mots del sentiment.
Intueix que la felicitat
només es presenta al límit del caos,
dins l'espontaneïtat més irracional,
i lluita per retrobar-la.
Necessita tant estimar!

A cada nova paraula
mor un xic el poeta
per entendre més la vida.
Algun dia,
tant s'hi val si viu o no,
qualcú li entendrà
i en aquell moment precís
serà renaixença per un instant...

ABELLANEDA i FERNÁNDEZ, Joan
dins A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)

La immensitat d'un vers és veritat que s'estima, perquè amb ell retorna el passat. Amb el poema, la poesia que conté, se li permet al poeta de reviure el sentiment, de continuar estimant. Entenent un poema, fas reviure el poeta, encara que ja sigui mort. Vibrant amb ell també, afegiríem. 

Tot el que envolta, tot el que toca la poesia és embellit per ella, perquè aquest gènere és la més sublim de les arts.

5 comentaris:

GEMMA ha dit...

La poesia permet arribar a la immensitat a partir de la mínima petitesa.

Molt bon dia!

Helena Bonals ha dit...

Gemma,
dic el mateix que tu en el meu altre bloc!

Relatus ha dit...

Un poema molt ben triat, senzill, dels que m'agraden

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
un bon poema per il·lustrar aquest dia!

Joan Abellaneda ha dit...

moltíssimes gràcies Helena, és tot un honor que el meu poema sigui tan ben comentat en un dia tan especial com el dia de la poesia ! petonets ;-)