UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 15 de març de 2014

Tan sols la paraula nua



Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia

Montserrat Abelló
21 de març Dia Mundial de la Poesia

"Escric per entendre", deia Vicenç Villatoro. "Tan sols la paraula nua", concisa com la de la poesia, on menys és més, és la que permet de contenir el passat en la solitud actual, on és possible que l'amor perduri, per això "tot és possible" en ella.

Els versos ho il·luminen tot, com "sols variants i múltiples", atribueixen vida i força als mots.

En definitiva, la paraula clara i precisa és alhora la que amaga el contingut del poema, en una mena de contradicció.

5 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per això fer poemes és tant difícil, perquè no permeten explicacions

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
és difícil i fàcil alhora, de fer poemes, si t'agrada.

Glo.Bos.blog ha dit...

Quina gran poeta és l'Abelló!
I tu com sempre: brillant

Helena Bonals ha dit...

Glòria,
no la coneixia encara, aquesta poeta. Ara l'afegiré a la llista.

GEMMA ha dit...

La paraula nua... preciosa amalgama expressiva.