Fa 17 hores
diumenge, 12 de gener del 2014
Cromlec
I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los.
Des de les vores,
cap al centre tibaven,
terra fèrtil al cromlec.
Jordi DORCA
Aterro al cromlec
entre desig i pedra.
Encara els versos,
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire.
Carme ROSANAS
Dins el bloc I encara els versos de Jordi Dorca
En el poema del Jordi, els versos en forma de cromlec encara arribarien més al cor en ser dits, tot i que la veu és un element molt fràgil al costat de les pedres que que serien una imatge dels versos perdurables. Arriben més al cor alhora, en una imatge rodona, en anar de les vores cap al centre del cromlec.
El poema de la Carme emfatitza, per la seva banda, el contrast present moltes vegades entre "desig i pedra", entre el sentiment i la petrificació d'aquest sentiment. "Encara els versos", perquè els versos perduren quan tot ha acabat, a contracorrent. "Mots que sacsegen l'aire" és un vers molt brillant que parlaria de com la passió creadora remou el que és immaterial, en el lector.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
12 comentaris:
Gràcies, Helena. Sempre és una gran notícia conèixer un nou blog de poesia. Ara m'hi passe.
Un comentari redó i un poema preciós el de Jordi, així com també el de Carme.
Enhorabona als tres
Fantàstic, Joana! El bloc del Jordi vol ser participatiu, o sigui que benvinguda!
En deixe una altra:
I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.
Sorry, me'he equivocat tres vegades
En deixe una altra:
I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.
Sorry, me'he equivocat tres vegades
Envia'l al seu bloc!
Hi tens la mà trencada, Helena. Sempre ens acabes fent entendre els meus mals versos. Els entens tu més que no pas jo. Pedra i aire. Pedra i veu.
Hi tens la mà trencada, Helena. Sempre ens acabes fent entendre els meus mals versos. Els entens tu més que no pas jo. Pedra i aire. Pedra i veu. Màgia. De la bona. La musa que ve després.
Falta el teu, Helena que acaba de completar aquest diàleg.
Gràcies, com sempre, ho fas molt bé això d'explicar la poesia. M'afalaga ser aquí, comentada.
Ara m'emportaré la tanka de la Joana. De seguida la hi poso. Moltes gràcies a tothom!
Joana,
improvises molt bé, és molt ben trobada aquesta continuació!
Jordi,
m'agrada molt això de "pedra i veu"!
Carme,
vaig començar així, fent crítica!
Publica un comentari a l'entrada