Fotogènia
-
*L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren*
Refrany català
"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",
em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,
...
Fa 4 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
12 comentaris:
Gràcies, Helena. Sempre és una gran notícia conèixer un nou blog de poesia. Ara m'hi passe.
Un comentari redó i un poema preciós el de Jordi, així com també el de Carme.
Enhorabona als tres
Fantàstic, Joana! El bloc del Jordi vol ser participatiu, o sigui que benvinguda!
En deixe una altra:
I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.
Sorry, me'he equivocat tres vegades
En deixe una altra:
I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.
Sorry, me'he equivocat tres vegades
Envia'l al seu bloc!
Hi tens la mà trencada, Helena. Sempre ens acabes fent entendre els meus mals versos. Els entens tu més que no pas jo. Pedra i aire. Pedra i veu.
Hi tens la mà trencada, Helena. Sempre ens acabes fent entendre els meus mals versos. Els entens tu més que no pas jo. Pedra i aire. Pedra i veu. Màgia. De la bona. La musa que ve després.
Falta el teu, Helena que acaba de completar aquest diàleg.
Gràcies, com sempre, ho fas molt bé això d'explicar la poesia. M'afalaga ser aquí, comentada.
Ara m'emportaré la tanka de la Joana. De seguida la hi poso. Moltes gràcies a tothom!
Joana,
improvises molt bé, és molt ben trobada aquesta continuació!
Jordi,
m'agrada molt això de "pedra i veu"!
Carme,
vaig començar així, fent crítica!
Publica un comentari a l'entrada