UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 12 de gener de 2014

Cromlec


I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los. 
Des de les vores,
cap al centre tibaven, 
terra fèrtil al cromlec. 

Jordi DORCA



Aterro al cromlec
entre desig i pedra. 
Encara els versos, 
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire. 

Carme ROSANAS 


Dins el bloc I encara els versos de Jordi Dorca

En el poema del Jordi, els versos en forma de cromlec encara arribarien més al cor en ser dits, tot i que la veu és un element molt fràgil al costat de les pedres que que serien una imatge dels versos perdurables. Arriben més al cor alhora, en una imatge rodona, en anar de les vores cap al centre del cromlec.

El poema de la Carme emfatitza, per la seva banda, el contrast present moltes vegades entre "desig i pedra", entre el sentiment i la petrificació d'aquest sentiment. "Encara els versos", perquè els versos perduren quan tot ha acabat, a contracorrent. "Mots que sacsegen l'aire" és un vers molt brillant que parlaria de com la passió creadora remou el que és immaterial, en el lector.





12 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

Gràcies, Helena. Sempre és una gran notícia conèixer un nou blog de poesia. Ara m'hi passe.
Un comentari redó i un poema preciós el de Jordi, així com també el de Carme.
Enhorabona als tres

Joana Navarro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana Navarro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena Bonals ha dit...

Fantàstic, Joana! El bloc del Jordi vol ser participatiu, o sigui que benvinguda!

Joana Navarro ha dit...

En deixe una altra:

I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.

Sorry, me'he equivocat tres vegades

Joana Navarro ha dit...

En deixe una altra:

I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.

Sorry, me'he equivocat tres vegades

Helena Bonals ha dit...

Envia'l al seu bloc!

Jordi Dorca ha dit...

Hi tens la mà trencada, Helena. Sempre ens acabes fent entendre els meus mals versos. Els entens tu més que no pas jo. Pedra i aire. Pedra i veu.

Jordi Dorca ha dit...

Hi tens la mà trencada, Helena. Sempre ens acabes fent entendre els meus mals versos. Els entens tu més que no pas jo. Pedra i aire. Pedra i veu. Màgia. De la bona. La musa que ve després.

Carme ha dit...

Falta el teu, Helena que acaba de completar aquest diàleg.

Gràcies, com sempre, ho fas molt bé això d'explicar la poesia. M'afalaga ser aquí, comentada.

Jordi Dorca ha dit...

Ara m'emportaré la tanka de la Joana. De seguida la hi poso. Moltes gràcies a tothom!

Helena Bonals ha dit...

Joana,
improvises molt bé, és molt ben trobada aquesta continuació!

Jordi,
m'agrada molt això de "pedra i veu"!

Carme,
vaig començar així, fent crítica!