Has tornat a retrobar aquell impuls,
aquell instant que no pensaves que tornaria.
Moments puntuals, exactes, concrets.
Un fil de goig que has pres
amb la punta dels dits.
GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls (2013)
L'impuls retrobat, podria ser tant el de l'enamorament com el de la creació del poema. Sempre un instant, però que perdura. Més aviat goig que no pas plaer, més aviat joia, alegria, que no pas estar content. Aquest impuls és dels que es donen comptades vegades a la vida, unes quantes més en l'art, que n'és un eco.
9 comentaris:
Aquests moments són sublims, plens de vida, que em dóna ganes de ser immortals.
Salutacions, bella Helena.
immortal volia dir.
Gemma,
estic d'acord amb tu, jo crec que vivim, que visc per moments com aquests.
M'agrada la poesia d'en Jordi Guerola perquè descriu a la perfecció aquest precís moment de revifada. Jo també visc gràcies a aquests moments!
De seguida he pensat en el fet d'escriure però tens raó que també podria ser l'amor. Moments i sensacions que no s'obliden.
Gràcies, Helena, eixos moments que de tant en tant apareixen i que ens fan continuar. Una forta abraçada!
Sílvia,
què faríem sense aquests moments en els deserts de prosa!
Loreto,
diuen que sempre recordem el moment exacte en què ens hem enamorat.
Jordi,
el teu poema em fa voler seguir comentant.
"Retrobar aquell impuls, aquell instant que no pensaves que tornaria."
No pots imaginar com em sent d'identificat amb els versos que ens regales de Guerola.
També hi ha més significats, almenys per mi, que no són l'amor o la poesia. Quan tornes dels inferns, on has estat instal·lat una bona temporada, i revius instants com els que descriu el poema, ets capaç de reconéixer-te a tu mateix, i això t'inunda de joia i alegria. T'ho assegure.
Com m'alegre que m'hagis descobert aquest poeta, m'ha encantat.
Salutacions, Helena.
Gabriel,
jo també he conegut l'infern, i l'alegria en un instant.
Em fa il·lusió que t'agradi aquest poema, que l'interpretis tan bé.
Publica un comentari a l'entrada