La bellesa l’he trobat dins un armari,
en una capsa de sabates sense sabates, descalça,
plena només de bellesa, a punt per sortir,
prô aquí si que m’ ha demanat uns mitjons,
la confonen, no l’ entenen, ui,
es veu que hi ha gent que s’ horroritza.
griFOLL dins GRIFOLL MUSEUM
La bellesa continguda en una obra d'art se sol embolcallar amb la forma per no ferir la sensibilitat del lector o espectador, moltes vegades. Cal dir les coses sense dir-les, amb l'abstracció, les imatges. En una dictadura, amb la censura, va molt bé aquesta manera indirecta de dir les coses. A vegades l'ambigüitat supera la manera directa de dir les coses, però d'altres és millor de ser planer, si és que hi estan preparats.
La bellesa continguda en una obra d'art se sol embolcallar amb la forma per no ferir la sensibilitat del lector o espectador, moltes vegades. Cal dir les coses sense dir-les, amb l'abstracció, les imatges. En una dictadura, amb la censura, va molt bé aquesta manera indirecta de dir les coses. A vegades l'ambigüitat supera la manera directa de dir les coses, però d'altres és millor de ser planer, si és que hi estan preparats.
Entrades
15 comentaris:
Potser sí que hi ha casos d'autors que edulcoren la seva obra original, perquè aquesta potser els havia sortit massa cruel, massa despietada. Però jo crec que l'artista, per excel·lència, és aquell capaç de provocar i, fins i tot, cercador de la provocació.
La bellesa despullada escandalitza, m'agrada la imatge de posar-li mitjons. No coneixia Grifoll, tot un descobriment!
porquet,
pots mossegar igual amb una metàfora! Però la forma, per a mi, és més important que el contingut, si no, no faria poesia.
Sílvia,
el Jordi en va penjar una vegada un de molt bo, de Grifoll! L'hauria de buscar.
Magnífica reflexió, tant al poema com la teva. Pense que depén del moment pot ser s'hagi de disfresar per suavitzar-la o s'ha d'expressar en tota la seva dimensió, més apassionadament.
Bon diumenge.
ben dit !
De vegades volem fer una cosa de manera ambigua i només aconseguim accentuar-la. El poema diu molt amb poques paraules.
Gabriel,
exacte, ara toca parlar amb metàfores, ara toca ser directe. No hi ha lleis universals, generalment.
Elfreelang,
exacte, ben dit, el que diu aquest poema, com ho diu ell mateix.
Loreto,
el poema fa servir la idea del que diu en la forma per dir això mateix!
I el que és important és que sapiguem veure la bellesa, que per sort no ens l'acabarem mai.
La bellesa pudorosa, és la bellesa que no ens l'acabarem mai, Gemma.
gràcies, vosaltres sou bellesa! :)
Helena, gràcies!!! Saps què m' agrada molt? Tot el que dius sota cada poema que penges, hi ha molta més poesia que en el poema. Vaja, que m' encanta llegir-te, molt!!!!!!
GriFOLL,
he après que una interpretació és com una traducció, que el títol guia, que s'han d'escollir les idees importants i si pot ser fer transparent el poema, alhora que fer-li justícia. A banda de tot això, m'inspiro en una professora de la carrera, la Rosa Cabré, que ho feia molt bé. Tot això m'ajuda!
Crec que sóc una mica més bona comentant que fent poemes ara per ara, però les dues coses m'agraden molt.
Publica un comentari a l'entrada