UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 20 de gener del 2013

Far

Quan sigui dalt del far enviaré
senyals de foc als mariners perduts.
Enfilats a l'escala de cargol
vindran a veure el cor del diamant,
on el meu cos s'oblidarà del fred
i la boira es fondrà des dels ulls
baixant pel pit com una onada tèbia.
Brillant frontera de la nit
quan puja la tempesta
i el mar del Nord tremola contra el dic.

XIRINACS, Olga Amsterdam 1991, dins Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)

Sembla un poema al·legòric. Ser dalt del far pot ser metàfora alhora de la torre de vori on viu la poeta, tant com de la mateixa poesia, que envia "senyals de foc als mariners perduts", als lectors que omple de saviesa. Aquests lectors "vindran a veure el cor del diamant", el cor del poema, i amb això la veu poètica "s'oblidarà del fred" per uns moments. "Brillant frontera de la nit/ quan puja la tempesta", ho és la poesia redemptora de l'autora. 

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quan hi ha una trobada d'esperits, ja sigui autor-lectors, com qualsevol altra trobada que es produeixi a la vida, la frontera de la nit sempre es fa brillant.

Sempre necessitem d'algú que encengui fars.

Gràcies Olga, Gràcies Helena.

Unknown ha dit...

HOLA NOIA,
Crec que j et vaig comentar un dia , ja fa dies, que a la llista d'autors t'hi falta e de Júlia Costa ... que hi hauria de ser per mèrits propis... pensa-hi !

Ben amistosament
Sani

Helena Bonals ha dit...

Carme,
gràcies a tu, que també n'encens, de fars.

Sani Girona Roig,
ja ho tindré present!

Unknown ha dit...

Visualment és molt ric aquest poema, no para de transmetre imatges molt inspiradores. Ara bé, l'al·legoria permet múltiples lectures...

Helena Bonals ha dit...

Joan,
jo ja n'he vist més d'una lectura, em sembla. Molt ric el poema, és veritat.

artur ha dit...

Com diu un dels comentaris anteriors, es un poema molt ric en imatges... i seguir la teva interpretació m'ajuda a descobrir-les !
Bona nit, Helena !!

Glo.Bos.blog ha dit...

Un plaer gaudir de les poesies de l'Olga Xirinacs!
Tot i que el poema permeti altres lectures la teva la trobo molt encertada. Com sempre

Helena Bonals ha dit...

artur,
estic contenta que et serveixi el meu comentari.

glo.Bos.blog,
quina altra lectura hi veus?

El porquet ha dit...

Trobo tan bell el poema d'avui que no goso posar massa paraules meves que semblen grolleres al seu costat.

Helena Bonals ha dit...

porquet,
per trobar un poema tan bell me n'he hagut de llegir molts d'altres de l'autora que no m'han agradat tant. Celebro que t'entusiasmi.

Jordicine ha dit...

El far, real o no, és una figura que sempre m'ha cridat l'atenció.

Helena Bonals ha dit...

Jordicine,
a mi també m'agrada molt la imatge del far, com al Sonet CXVI de Shakespeare.