UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 9 de novembre del 2012


I és cru l'hivern
quan, ai, la rosa es dreça,
febrós miratge.

KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

No us penseu pas que s'estima més a la primavera. La contenció, la cruesa de l'hivern fa lluir molt més la rosa de l'amor entre la neu blanca, per molt miratge que sigui (o sigui, una mena de rosa virtual, no gaire física). Anar contracorrent pot ajudar, fer-te vell o ser un infant no vol dir tornar-te, ser insensible.



13 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

Les coses insòlites són les més valorades.
Preciós haiku. I brillant la teva explicació, com sempre.

Helena Bonals ha dit...

Glòria,
sí, a la primavera hi ha un excés de roses perquè puguin ser valorades com cal.

El porquet ha dit...

A vegades allò de una flor no fa estiu pot ser tan cert i tan erroni.

Helena Bonals ha dit...

En aquest cas seria erroni, porquet!

Unknown ha dit...

Nua la rosa
s'adorm al jaç violeta.
Espera l'alba.


Bonic El haiku i excel·lent el teu comentari.

Sílvia ha dit...

Però primer has d'haver viscut un excés de roses a la primavera per sentir aquest febrós miratge. Un haiku perfecte i ben acompanyat com sempre per la teva lúcida interpretació!

Jordi Dorca ha dit...

L'hi has trobat l'espina que riu amunt es congria.

Helena Bonals ha dit...

Això ho entenc perfectament.

Helena Bonals ha dit...

Aquest poema esperava l'alba, Descabdellant.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb tu, Sílvia.

Roser ha dit...

Un haiku del llibre de l'Anna Rispau
Ventall d'haikus


El sol davalla
les parpelles es clouen
Comença el sommi

Roser ha dit...

Un haiku del llibre de l'Anna Rispau
Ventall d'haikus


El sol davalla
les parpelles es clouen
Comença el sommi

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Roser, ja l'he comentat.