Porto i no porto,
tinc i no tinc, sospiro;
tu pensa'm tota,
sent-me fina a la fosca
rel d'on creixo, i destria.
SERRALLONGA, Segimon. Tankes de la memòria. Dins GloBos.Blog
El poema porta i no porta, mostra al mateix temps que amaga la seva poesia. La veu poètica es dirigeix al lector, perquè pensi en la tanka, perquè destriï la poesia, fina al costat de "la fosca/ rel d'on creixo", el garbuix de l'inconscient d'on sorgeix el poema. El lector ha de destriar el gra de la palla en cada poema.
Trobada
-
Imatge lliure de drets dins Pexels
Com Zipi i Zape,
Starsky i Hutch,
Snoopy i Woodstock,
Mafalda i Quino,
Charles i Sebastian,
la meva morenor
sempre es ...
Fa 12 hores
2 comentaris:
Clarivident!
Gracies, Helena.
El teu bloc m'inspira, Glòria!
Publica un comentari a l'entrada