Descripció del món número 1
Cadires, tallaungles,
ordinadors, fregalls,
neveres, microones,
televisors, miralls;
bolígrafs, plats, ulleres,
papers, tisores, discos,
telèfons, llibres, gerros,
alarmes i diners;
estufes, somiers,
carxofes, ganivets,
factures, ninos, cendres,
escacs, tovalles, vídeos,
taronges, mòdems, taules,
ombrel·les i fregits.
La llengua inesgotable.
La infinitud del buit.
Calvo, Lluís Omissió, dins Imparables. Una antologia
La forma d’un poema, sense “kerning”, espai de prosa, suggereix moltes coses en ella mateixa, que en principi només són unes quantes línies curtes que no omplen la pàgina, sense por a l’espai buit. Les paraules aquí barregen taronges amb mòdems, neveres i microones, però també alarmes i diners, amb una connexió òbvia, o bé televisors i miralls, perquè ens voldríem reflectir en la pantalla d’un televisor. “La llengua inesgotable”: les paraules que defineixen allò material són tan extenses com irrellevants. “La infinitud del buit”: les paraules no són res sense la poesia del fons, per tant són infinitament buides en una primera descripció del món, en el contacte superficial amb un poema. Per altra banda les paraules en principi buides podrien adquirir un sentit també infinit, immutable en el lector.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Gràcies, Helena, jo diria que les paraules no són res més que lletra blanca amb cos menut molt poc significatives si estan buides de contingut, si no les acompanyen el sentiments i la necessitat de recrear-los al poema.
He passat l'haiku amb la teua anàlisi al bosc. Aquest no el tenia i amb el teu comentari resulta molt més clar.
M'agrada com ho sintetitzes, millor que jo.
M'agrada "papers, tisores, discos" M'ha fet pensar amb el joc "pedra, paper, tisora".
Estic d'acord amb el comentari de les dues. Els últims dos versos del poea, però, són com una mena de comentari sobre sí mateix. La clau del joc, com jugar amb les peces que ens han posat damunt la taula.
Molt agut, Florenci.
Sí Helena, l'enginy de Florenci no té límits!!! Has vist la imatge que ha posat al seu blog per acomiadar-se? És increïble!!!
Publica un comentari a l'entrada