Equilibris

He fet un tracte amb el temps, pacífic,

no fujo d’ell, ni ell em persegueix.

Soc en un carrilet de passa lenta.

El temps ven bitllets per anar allà on

vulguis, a la velocitat que vulguis.

Però hi ha quelcom que s’amaga a l’ombra

dels anys que et volten: el destí, aquell

que juga amb les cartes marcades, i

a vegades comparteix el vi amb tu,

d’altres quedes sol amb el cul a l’aire.

Vull ser vent, brisa, moure aquest cos

que gemega, vull fer-me vell a dins

d’un poema i no perdre cap mot

en un destí que no hagi escollit,

i ser fragilitat en el reflex

dels ulls, amic dels gats i de les ombres.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

El Gabriel té vint anys més que no jo. Té la sort d'estar jubilat, i de no haver de patir gaire pel temps. I de poder escriure tant i tan bé. La velocitat ve donada per la constància, la resistència, més que no per l'sprint. Una pàgina cada dia i al cap d'un any tens un llibre. 

Però la vida que vius, que sigui feliç, és qüestió de propina, que deia Pla. Conscient que el seu cos gemega per l'edat, alhora vol ser "vent, brisa", pel fet de voler ser poeta. Aquest "fer-me vell a dins/d'un poema" és el fragment amb més sentiment d'aquest, de poema. Ja que fer poesia és la millor manera de passar la vellesa, de continuar vivint, "en el reflex/ dels ulls", el dels lectors, així com "amic dels gats i de les ombres", o sigui, els animals que més li agraden, i les ombres que remeten a la fotografia que feia abans, de nou.