dins Enfilant finestres
Evita paraules, conceptes,
camins fressats. Observa
el lament de la llum
per existir. Aprèn
per oblidar, per ésser
-tot just.
CLAPÉS, Antoni in nuce
Edicions Proa, 2000
Un cop vaig llegir alguna cosa així com que hom dóna voltes al mateix sense sortir-se'n, fins que no arriba de manera espontània a ser genial. Repetir "paraules, conceptes" pot ser poc productiu, però inspirar-se en la idea interior dins una obra no té res de dolent. No diuen allò que els autors escriuen sempre la mateixa obra? De totes maneres, "Aprèn per oblidar" és una bona màxima. Lluís Llach canta "Aprendre per saber desaprendre".
Aquest "lament de la llum per existir" parlaria de la dificultat per veure-hi clar a la vida. Una petita joia, aquest poema.
Entrades
9 comentaris:
Aprendre és l'essencial. Fins els darrers dies de la vida.
Xavier,
Suposo que sí!
Els versos d'Antoni Clapés sorprenen i fan reflexionar. Com quan diu "Tots els camins, ¿no són el mateix camí? / Canvies tu, no pas el camí". O quan diu "Hoste i invitat són tu mateix". Els poemes conviden el lector a continuar-los en el seu interior, a fer-se'ls seus i dotar-los de sentits potser diferents. Gràcies per suggerir-me'n la lectura.
M'agraden molt aquestes cites d'Antoni Clapés, Ramon. En saps moltíssim.
Gràcies, Helena, per compartir aquest bellíssim poema d'Antoni Clapés i una de les meves fotografies de finestres. Les teves reflexions sobre el poema són molt interessants.
Una abraçada,
empar
Hace tiempo que me vengo imponiendo -no siempre lo consigo- el ejercicio de aprender a desaprender. Mi matiz de la preposición a me parece más precisa que la preposición para. Pero son cosas mías.
(Llach es parte de mi educación sentimental -entiende esto en el sentido que le da Vázquez Montalbán- de hace décadas, incluso he estado en dos conciertos suyos, uno en Lleida y otro en Valladolid. Qué tiempos aquellos, aún ilusionantes e ilusos)
Fackel,
Quin és el sentit de l'educació sentimental que li dona Vázquez Montalbán?
Jo també prefereixo aprendre en comptes de desaprendre. Desaprendre ho fas quan t'equivoques.
La educación sentimental -suena a novela de Flaubert y algo tiene de ella lo que uno ha vivido- es todo aquel aprendizaje que nos ha hecho disfrutar, hermanado con otros, dado sentido desde la infancia, señalado direcciones para un bien sobrellevar la vida, ejercitado con recuerdos, admitido en sus valoraciones sobre cuánto hemos ido percibiendo, desde paisajes hasta actividades y personas, en fin, todo aquello que nos ha forjado una especie de identidad. Identidad que, por otro lado, seguimos construyendo pero que sin nuestro propio pasado no sería posible. Bueno algo así entiendo la educación -autoenseñanza- sentimental que algunos hemos construído para nosotros mismos. No se trata de entender lo sentimental en un solo marco de nuestra personalidad -la afectiva- sino que hallamos afectos, sentimientos y emociones en la diversidad de situaciones y quehaceres que hemos frecuentado. Somo eso, el resultado, y yo estoy contento de ello.
Fackel,
Jo també n'estic contenta, del resultat!
Publica un comentari a l'entrada