Un poemari que m'ha arribat especialment en la primera part, escrita, segons sembla, durant el confinament per Covid de la primavera de 2020, amb un poema per dia i pàgina (el Gabriel ja ens té acostumats a aquesta exigència de constància en la seva obra). Aquesta part es titula "fulles/ fulls", citant les fulles dins la natura i els fulls on Salvans escriu la seva poesia, amb una il·lustració de diferents tipus de plantes, la millor primavera per als poemes.
"Quan/ un tingui enyor de l'altra/ ens quedarà Sant Martí/ Xic, plorant a la carena,/ llibres, roses i l'amor" (20). El Gabriel sempre és molt sentimental, i molt brillant en aquest sentiment. "T'estimo, en cada traç/ de ploma, en cada forma/ corbada on creix el mot,/ en cada ratlla de vers/ on el pensament pertorba/ l'assossec en què escric" (27). Es tractaria de la idea de metàfora com a "portar a través", aquesta forma corbada.
Un altre poema és un bon testimoni d'aquest confinament: "M'he despertat sense mirar/ el full del calendari ni l'hora del rellotge i tan se me'n dona" (29). També diu: "Camino amb la memòria", la d'abans del confinament on tot s'ha aturat. També és molt ben trobat: "AMOR/ do que als llibres poc s'hi aprèn" (39), perquè al capdavall això només s'aprèn a la vida.
El Gabriel Salvans fotògraf i poeta se'ns fa present amb "d'un reflex d'estel als teus ulls/ com un poema infinit/ al fons de la fotografia" (43). El millor poema d'aquesta part seria el darrer: "Són una quarantena de fulls/ entre fulles, el que hi ha aquí dins/ escrit per mi, lligat per tu,/ ves a saber per qui dictats/ des d'un infinit ignot, amor" (53).
De la segona i tercera part se'n pot destacar "Escric quan noto que se'n va el que penso" (79), i "la poesia deu ser: bufarnúvols,/ i desemboirar el blanc del paper" (81), i aquest "Què hi fa, que vagi per corriols/ erms, colls emboscats o carenes/ agrestes, si tinc el que estimo? (88), o sigui, la poesia. Una metapoesia per a la qual és feta Tanta set del títol d'aquest poemari.
SALVANS, Gabriel Tanta set. Sant Hipòlit de Voltregà: Gatedicions, 2021
Entrades
6 comentaris:
Me'l poso a la llista. Gràcies per recomanar-lo. Una abraçada.
Ramon,
De Gabriel Salvans et recomano aquest llibre i la resta que ha publicat. Amb aquest poeta he après a no aixecar-me de la cadira fins que no tinc el poema, i també que per recitar bé és molt bo de preparar-ho, i fer-ho llegint el poema, de manera que tens temps de pensar en com ho recites.
La poesia s'ha de pensar -ep, a parer meu- per ser dita en veu alta. Si es corre, o s'amunteguen versos inútils, o no s'hi dona la importància que li cal, penso que no cal escriure poemes per llegir en veu alta.
Però tothom fa el que vol.
D'acord amb tu, cantireta!
Qué interesantes estos poemas escritos durante el confinamiento. Tiempos que quedarán en la memoria como días especiales con sabor agridulce...
Un abrazo
El confinament va tenir el seu costat bo, Ana.
Publica un comentari a l'entrada