UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 19 d’abril del 2021

Guardes, gelós...



Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


CALLAU FORTUNA, Joan

Com l'hora blava. Pagès editors, 2021

Un poema segurament al voltant d'un amor impossible, "l’aigua secreta de la qual no beus,/malgrat la set que saps que tant la vol", tan amagat com desitjat. És guardat al "càntir de la vida", on ha entrat, però d'on no surt. "Potser esperes el miracle que faci/de l’aigua un vi magnífic", que l'altra persona et desitgi com tu a ella, "quan els teus somnis no siguin com fotos/ dormint en un catàleg de viatges": quan es facin realitat. "Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol": perquè el vi acostuma a millorar amb els anys, com esperes fer-ho tu. És un poema al qual no li sobra cap vers, el trobo pràcticament perfecte.


7 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Una bona comparació o metàfora: la vida i un càntir.

artur ha dit...

Aconsegueixes un excel·lent comentari del poema, Helena!.

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
Sí, en la vida entrem i en sortim com d'un càntir!

Artur,
és que m'hi sento tan identificada que voldria haver-lo escrit jo!

KRT ha dit...

Un bon poema, i molt ben explicat. Quina sort, poder-ho llegir! Gràcies.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Ramon! No m'avies visitat mai aquí, encara, que jo recordi!

KRT ha dit...

Miraré d'anar-hi entrant...

Helena Bonals ha dit...

Hi publico poc sovint, però de tant en tant trobo perles com aquesta!