Davant el solar buit
esperar amb els ulls tancats
fins que la vella casa
torne a ser-hi i a estar oberta
Mirar el rellotge aturat
tot el temps que calga
fins que la busca dels segons
torne a moure's
Pensar en tu
fins que l'amor
a tu novament
puga ser feliç
Ressuscitar
els morts
serà llavors
molt fàcil
Erich Fried
[Traducció de Gustau Muñoz i Marc Granell]
Vaig llegir a L'edat de la innocència, de Edith Wharton, com el protagonista no volia tornar a veure la dona de la qual havia estat enamorat, per no perdre'n la imatge idealitzada que en tenia. És un risc, de recuperar un amor perdut, com és un risc que qualsevol amor es faci realitat. Però a vegades aquell excés de sentiment ens porta a "esperar amb els ulls tancats", a "pensar en l'altra persona "fins que l'amor/ a tu novament/ puga ser feliç".
És molt senzill, aquest poema, fet d'una metàfora estesa, una al·legoria. Però de "ressuscitar els morts" crec que, al capdavall, només es pot fer en la poesia. El miracle més gran de tots, perquè la poesia val la pena de veritat, i no minva mai la seva capacitat d'enamorar-nos.
És molt senzill, aquest poema, fet d'una metàfora estesa, una al·legoria. Però de "ressuscitar els morts" crec que, al capdavall, només es pot fer en la poesia. El miracle més gran de tots, perquè la poesia val la pena de veritat, i no minva mai la seva capacitat d'enamorar-nos.
6 comentaris:
Si els amors s'idealitzen , ja només poden ser això , ideals , d'altre manera, en lo quotidià li trobaríem tots els defectes ... el remei ? La poesia !
Salut ;)
M'encanta el teu comentari, Artur!
Aixo en aquests dies pandemics aferrent-nos a la poesia...i esperem un miracle força companys!!
corbisergi,
El meu miracle és que amb el teletreball em deixin llegir com a part de la feina d'una tècnica auxiliar de biblioteca!
Que gran Helena últimament llegueixo els comentaris del Quadern gris del 2009 i del 19 i noto força maduresa amb tú....Bravo!
Gràcies per llegir-me, corbisergi! I pels elogis.
Publica un comentari a l'entrada