Alerta!
No llencis el teu crit a la buidor.
La timba que ressona
amaga en el seu si aigües amargues
on altres crits han apagat la flama.
Si mires bé, són fondes veus que es planyen.
Si penses prou, comprens i t'esborrones.
Respira fort!
L'aire és de tots! Respira'l!
i prepara la corda i la passera,
i exercita el teu braç.
Si mai ve l'hora
que et demanin ajut des de la timba,
que no et trobin distret, dispers, inútil,
jugant tranquil·lament amb el teu eco.
RASPALL, Joana dins Ales i camins
Tot el poema seria una crida a no malgastar el temps, a fer el que ens omple a la vida. La timba, el precipici, és plena de vides malaguanyades. Tots tenim dret a la felicitat, "L'aire és de tots!". Alhora, cal ser sol·lícit amb els que s'han estimbat, estendre arcs d'ajuda a més de cavalcar. Equitare, arcum tendere, veritatem dicere.
Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 4 dies
2 comentaris:
Que bonic. Només coneixia els poemes que va fer per la mainada, en té un munt de preciosos
Loreto,
la Joana Raspall és bona per nens i grans.
Publica un comentari a l'entrada