UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 11 de maig de 2014

Alerta!
No llencis el teu crit a la buidor.
La timba que ressona
amaga en el seu si aigües amargues
on altres crits han apagat la flama.
Si mires bé, són fondes veus que es planyen.
Si penses prou, comprens i t'esborrones.

Respira fort!
L'aire és de tots! Respira'l!
i prepara la corda i la passera,
i exercita el teu braç.
Si mai ve l'hora
que et demanin ajut des de la timba,
que no et trobin distret, dispers, inútil,
jugant tranquil·lament amb el teu eco.

RASPALL, Joana dins Ales i camins

Tot el poema seria una crida a no malgastar el temps, a fer el que ens omple a la vida. La timba, el precipici, és plena de vides malaguanyades. Tots tenim dret a la felicitat, "L'aire és de tots!". Alhora, cal ser sol·lícit amb els que s'han estimbat, estendre arcs d'ajuda a més de cavalcar. Equitare, arcum tendere, veritatem dicere.

2 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que bonic. Només coneixia els poemes que va fer per la mainada, en té un munt de preciosos

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
la Joana Raspall és bona per nens i grans.