Fa 21 hores
diumenge, 18 de novembre del 2012
El sol davalla
les parpelles es clouen
Comença el sommi
RISPAU, Anna. Dins Ventall d'haikus
L'analogia entre el cloure's les parpelles i el davallar del sol és màgica com ho sol ser la posta. Tot baixa, com també les persianes. Com la decadència del dia, que alhora és el moment que "comença el somni", l'hora en què el bullici de la jornada, que no ens deixa pensar, ens permet de tornar sobre les nostres accions, i, amb l'inici del capvespre (el que és una paradoxa), comença la nostra veritable alegria, el nostre somni, el de la lluna.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Mai ho havia vist així. Certament al capvespre tot davalla. El sol, el dia, el color, la llum, les persianes de casa, les persianes dels nostres ulls, els sorolls, les pulsacions, l'energia, menys una cosa... els somnis!
Porquet,
ho has entès molt bé!
Fin¡s i tot lànima
La nit ens porta recolliment i somnis.
Benvinguda.
Descabdellant,
amb el somni comença l'ànima, sí.
Glòria,
benvinguda, i tant, per un cantó recolliment, per l'altre els somnis.
Publica un comentari a l'entrada