Temps de miralls exactes
reflecteixen les ones del meu mar.
Sóc receptacle únic
dels cristalls de la tarda
i l’arena dels cossos.
XIRINACS, Olga Óssa Major, Llençol de noces
Poema que parlaria de la poesia quan n’és temps de ser feta: els “miralls exactes”, els versos; “les ones del meu mar”, la poesia, que és reflectida pel poema. Poema fet de “cristalls de la tarda”, el que queda del dia (la vida), allò cristal·lí, i l’arena dels cossos, allò més orgànic. El poema, doncs, és fet de sentits i idees, de teoria i pràctica. N’és receptacle únic, perquè no el pot escriure ningú igual, és personal i intransferible.
Alguna cosa es perd
-
*com fer mal a la bellesa/ sols perquè no pots follar-te-la*
Jaume C. Pons Alorda dins *El corc *
Tot home és un violador en potència,
tota dona una pr...
Fa 1 dia

2 comentaris:
Simetria total de miralls entre les ones i l'arena del cossos. tot un luxe pels sentits.
Un altre bell poema de la senyora Xirinacs. Dens malgrat l'aparent simplicitat.
Publica un comentari a l'entrada