Jo somniava
rossinyols, caderneres...
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
¿com has pogut trobar-me?
TORRES, Màrius Entre l’herba i els núvols(Tannkas), L’amor
Allò més extraordinari ve quan menys t’ho esperes. Just quan has començat d’oblidar aquell qui més estimes, reviu en el teu inconscient, en la teva vida interior. L’ocell somniat canta de nou per a tu, entenent el cantar com la pròpia obra poètica, el sentit de la qual sol ser estretament lligat a l’amor.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
No el coneixia i mira que Marius Torres m'agrada!!!
Moltes gràcies, helena, és així com tu dius al teu magnífic comentari.
ara que no somio....gran poeta el Màrius Torres...dintre de poc el centenari!
Moltes felicitats!!! Si no m'enganye, hui és el teu sant.
Tens un regalet, on estarà?
Aquest poema ve com anell al dit: no paren de venir ocells a a meva terrassa, i no els somniava pas.
Ja ho veus, una obra poètica, plena de sentit (que m'ha encantat, eh), i jo et vinc amb el seu sentit literal prosàic. Però, mira, m'ha fet gràcia la casualitat.
Florenci, no veig cap sentit literal prosaic. De totes maneres, no diem el mateix, però tant li fa, el poema, per sort, es pot interpretar de tantes meneres!
No m'he explicat bé. Jo no n'he fet cap d'interpretació del poema i si mirés de fer-la imagin que diria alguna cosa com la que has dit tu, però amb menys gràcia. Vull dir que la teva interpretació clava el seu sentit que, per mi, està frça clar. El que volia dir avui era que quan he llegit estava passant exactament el que diu el poema però en un sentit literal. Pura anècdota. Era com si algú recités el famós embarbussallengües "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, etc..." i justament en aquell moment, davant de qui se l'escolta s'esdevé aquesta escena digna d'una pel·lícula de sang i fetge. Per sort avui es tractava només d'una invasió persistent i sorollosa d'ocells. Quelcom de més ben pair que la massacre del penjat aquell, pobret he, he...
Publica un comentari a l'entrada