Amagatall sincer contra el món
que ens vol estafar un dia,
no vaig a dormir de buit,
ni em fa basarda l’alba,
a la barana dels teus dits.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (42)
La poesia és l’amagatall sincer contra “el món/ que ens vol estafar un dia” (és una imatge, un dia per tota la vida). No té por de la nit, ni del dia, ni del que significa la posta, ni del que comporta l’alba: “a la barana dels teus dits”, la seva connexió vàlida amb l’exterior, amb la vida, ho seria per a un poeta relacionat amb el món interior com ho és ell. La seva és una habitació amb bona vista.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Gràcies, Helena. molt bonic el comentari i nolt adient el teu comentaris.
A la barana de l'estimat tota la crueltat del món s'esvaix per moments i s'ompli d'escalfor humana.
La metàfora de la barana aquí molt ben emprada. Bon comentari de l'Helena. Tens raó, també, Joana, per la part que em toca.
Publica un comentari a l'entrada