La poesia
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.
Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...
La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.
PIERA, Josep, Dictats d'amor (Edicions 62)
La poesia no és una cosa inaccessible i intangible, sinó que és feta per ser estimada, dins nostre i fora. Confereix llum al camí de la vida, puntualment, i, remotament, se sent també. Hi ha "veus" que ens fan exercitar de poetes, les veus dels oprimits, dels morts o oblidats, dels que no poden parlar. La poesia són paraules escrites que reviuen en ser llegides o recitades, que parlen del nostre passat, del nostre futur i del nostre present, estretament lligats, del sentit de la vida en definitiva. Lectura a fer: la poesia no és feta per a iniciats, sinó per a tothom.
Ara
Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t'he perdut, amor, ets meu per sempre.
L'amor, amor, és així: és si no és.
PIERA, Josep En el nom de la mar (1999)
Sobre l'amor a l'òpera Carmen de Bizet (la traducció és meva):
"Creus tenir-lo, t'evita,
vols evitar-lo, t'aferra".
El que descriu el poema de Piera no passa amb tots els amors, jo crec, només amb els que han tingut certa trascendència. Que "és si no és" no resta importància a aquest amor.
Fa 4 dies
Entrades
