UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Pensament de primavera

Que vanament, coses, floriu,
si amb vostra vida no m’ompliu,
i em sento eixut i deslligat,
en incertesa i soledat.

Però si res no creix en mi,
i és com en va que faig camí,
sóc potser encara l’instrument
amb què es perfà algun pensament.

VINYOLI, Joan De vida i somni

Les “coses” floreixen: les flors i l’enamorament. Però floreixen vanament, acaben morint. Per això l’ull poètic se sent sol i amb incertesa, “eixut i deslligat”, deseixit de la vida. Però si res no perdura en ell, i tot i que la seva vida sigui en va, com a poeta ell és potser encara l’instrument que el fa reviure en el pensament d’un lector. La poesia el salva, el permet de transcendir, de perllongar-se una mica més.