28.
Un so de flauta.
(Un parèntesi al centre.)
Un nou cometa.
FORMOSA, Feliu
Un entrepà fet de música i estrelles, amb un parèntesi, un descans per tocar de peus a terra. Entre la poesia i més poesia, la prosa, quina delícia. Després de la reflexió, l’acció, i viceversa. Temps i contrast, he llegit algun cop, per als humans, que no són pas cap déu, que ho sap tot d’entrada. Jo mateixa sempre remato els meus comentaris a l'últim moment, com ara.
Fa 4 hores
Entrades
2 comentaris:
Un so de flauta, un cant, un poema... acaba esdevenint una nova estrella al cel, però, que hi ha en el paréntesi que fa de rampa d'elevació?
Salut i Terra
Al parentesi no es deixa de sentir la música, sols s'agafa l'impuls per a intensificarla després i magnificar-la fins a convertir-la en la màxima apiració possible.
Mil gràcies als dos.
Publica un comentari a l'entrada