Portem tanta boira als ulls
-
Repte Poètic Visual 364. *La tempesta*
dins Relats en català
Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha cone...
Fa 5 dies

4 comentaris:
M'agrada aquest haiku. M'agrada el brutal contrast entre la pesantor d'una llosa i la lleugeresa dels brins d'herba moguts gràcilment pel vent. I m'agrada la idea que el pes de la llosa no pot acabar amb l'herba, ella sempre s'obri camí.
novesflors: ho fas tan bé que ja em pots substituir!
Anem de clàssics doncs! Bon dia!
porquet: aquest era el poema més intel·ligible que li vaig trobar a l'autor. Clàssic, sí.
Publica un comentari a l'entrada