Llunyans
els sons del campanar
Missatge d’un Déu
que no veig ni sento.
PEIRÓ, Montserrat Aires del no res
Aquest és un rebuig frontal a la creença en Déu. Els sons del campanar no només són lluyans, sinó que allò que aquestes campanes escampen als quatre vents, la veu poètica ni ho veu, ni ho sent, ni hi vibra amb el cor, en definitiva. La duresa de la vida l’hi ha portat, com passa sobretot si tens una mica de lucidesa, sovint causada pel dolor. Fins i tot els que creuen solen aferrar-se a la vida, per alguna cosa deu ser. Aquest poema és breu, concís, però contundent.
Portem tanta boira als ulls
-
Repte Poètic Visual 364. *La tempesta*
dins Relats en català
Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha cone...
Fa 5 dies

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada