Aprofitant amb avarícia i fam
fins al darrer pessic dels dies,
recullo empremptes dels teus dits
per les lleixes del cor escampades,
i calco les petjades,
i somric totes les nits.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (48)
Vol viure perquè l’estima, el màxim de temps, amb avarícia del “darrer pessic dels dies” (un pessic et desvetlla, et fa sentir viu, i alhora és una part molt petita del dia que no vol perdre’s pas). Amb la poesia recull les seves empremptes (en vol tenir un reflex, d’ella), escampades per les lleixes del cor, els versos dels seus poemes. I somriu davant l’adversitat, de la nit.
Fa 5 dies
Entrades
6 comentaris:
Un amor sense límits, sempre in crescendo. La veu poética mai en té prou, sempre amb avaricia i fam. És com veure d'una font i sentir-te assedegada, però amb el goig la felicitat de saber que sempre brollarà l'aigua, que l'amor no s'apagarà, que totes les nits despertaran amb les mateixes ansies de saber-se estimada ( Parle en femení per què faig referència a la veu poètica, a veure si el <tibau es creu que l'identifique amb una dona, he,he)
M'agrada molt el que comentes del pessic i de l'adversitat de la nit, que tantes lectures té. La negra i fosca nit, tant regala com amaga!!!
Un plaer aquest poemet. Em sembla molt intens. De Auden a Cernuda i de Cernuda al Tibau. Com estic gaudint!!!
Tens el millor blog de la catosfera, ací es viu la poesia!!! Gràcies!!! I ara sí eh, que no arribe!!!
sou massa bones amb mi. Gràcies
Joana:
"Tens el millor blog de la catosfera, ací es viu la poesia":
moltes gràcies per l'elogi. Si tothom fos com tu, tindria molts més seguidors! Però la poesia, segons Margarit, té molts pocs lectors, i per això mateix molt fidels.
El pessic suau i dolç del bescuit, quan l'assaboreixes a poc a poc, estirant el moment de viure.
Molt suggerent, Olga.
Helena, realment no em costa gens ni mica seguir-te. M'agrada molt llegir poemes i també interpretar-los
Publica un comentari a l'entrada