En capbussar-nos en el mar
deixem de contemplar-lo.
SÒRIA, Enric, Mentre parlem, 1991
"Pena arrencar-la,/ també pena deixar-la,/la violeta" (Naojo). He inclòs aquest haiku, que ja havia comentat, perquè aquests dos versos me'l recorden. Entre l'acció i la contemplació es mouen les nostres vides, normalment si tens una possibilitat no tens l'altra, no es pot tenir tot alhora. Mentre vivim no som conscients de la nostra felicitat, és quan reposem que la trobem a faltar.
Molt bona l'analogia entre el poema i el haiku! Aquesta dicotomia entre observar i actuar es pot aplicar a tantes i tantes coses...
ResponEliminaÉs el que passa quan has aconseguit allò que volies: una vegada el tens ja ha perdut l'emoció per tenir-ho.
ResponEliminaTeresa: és que és molt bo, aquest haiku.
ResponEliminaCalpurni: és el que sol passar, és veritat. Però hi ha excepcions glorioses.
Al fons marí
ResponEliminaentre el toll d'aigua blava,
nada el verí.
Però sí que podem notar com ens acarona la pell!
ResponEliminaJoana: el verí de la poesia, és el que és al fons del mar.
ResponEliminaEl porquet: molt bo. És el que li passaria a un cec, el cec que som tots.