dimecres, 20 de maig del 2015

Poema

Molta fusta, llenya
triada, apilada,
guardada, callada: ai-
xí
cremo: esperant-te,
llumí.

CASASSES, Enric dins T'hi sé

 Un poema crema de manera passiva tot esperant de vibrar en el lector, que és quan s'encén el llumí i crema del tot en la interpretació que en fa aquest lector, o simplement pel fet d'arribar-li al cor. Un metapoema dels que agraden tant a qui escriu això. L'"ai-xí" amb el guionet suggeriria l'instant brevíssim en què s'encén un llumí. 
a

2 comentaris:

  1. xavier pujol20 de maig, 2015 16:18

    Vaig estar a un recital d'en Cassases i m'ho vaig passar molt bé.
    Aquest poema és una mostra del seu talent.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals20 de maig, 2015 16:26

    Jo també vaig estar a un recital seu, Xavier! I a una trobada per parlar de La tragèdia de Cal Pere Llarg, d'Eduard Girbal Jaume.

    ResponElimina