divendres, 13 de juny del 2014

Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans del vent alçant-se.

DORCA, Jordi dins Col·lecció de moments

La solitud del poema vol créixer, que la concisió sigui més important. Els versos, sempre plens de vida en el fons, són el més elevat en aquesta terrenalitat, com els núvols, i són llegits pels llavis, en una metonímia. Les "mans del vent alçant-se", l'art que tendeix sempre cap amunt. Som tot això els que fem poesia.
a

10 comentaris:

  1. Elfreelang14 de juny, 2014 13:36

    poema i glosa són com un brou concentrat ! brou poètic i retòric!
    gràcies! les mans del vent s'alcen sent núvol!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals14 de juny, 2014 13:54

    És una delícia comentar el Jordi, Elfreelang. Sempre tendeix cap amunt.

    ResponElimina
  3. Anna14 de juny, 2014 17:22

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals14 de juny, 2014 17:33

    Anna,
    Per què has esborrat el comentari?

    ResponElimina
  5. Relatus14 de juny, 2014 22:21

    I tant amunt!5

    ResponElimina
  6. Helena Bonals14 de juny, 2014 22:46

    Gràcies, Loreto. Suposo que també de part del Jordi.

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca16 de juny, 2014 08:28

    Gràcies, Loreto.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals16 de juny, 2014 09:50

    Jordi, ets un trapella!

    ResponElimina
  9. Unknown03 d’agost, 2014 17:48

    L'ànima de la vida és la llum que tots voldriem agafar i gaudir.
    Precios les dos versions.
    Abraçades de mar plana.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals03 d’agost, 2014 19:16

    Josep Aguilera,
    moltes gràcies!

    ResponElimina