diumenge, 23 de març del 2014

Tanka per a Corelli

Del verd frissosa, 
de Corelli, la nota 
extrema, altiva,
cap a ponent dreçant-se, 
gran remor que venia. 

DORCA, Jordi

Anhelant el verd de la primavera, com a músic que amaga el poeta, la nota, que és un instant, la més elevada, com a símbol de la màxima exigència, s'eleva en la posta de sol de la vida. Amb la gran remor del passat.
a

5 comentaris:

  1. Jordi Dorca24 de març, 2014 09:11

    Una mica de paradoxa, hi volia posar. No havia collit la idea de passat. Hi és, hi és. Breu i exacte, el comentari.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals24 de març, 2014 11:32

    La paradoxa de la primavera i la posta, suposo, Jordi.

    ResponElimina
  3. Relatus25 de març, 2014 20:43

    Que bonic que el propi poeta descobreixi noves interpretacions a partir del comentari

    ResponElimina
  4. Helena Bonals25 de març, 2014 20:47

    Loreto,
    doncs jo tot just ara entenc el que diu el Jordi en el comentari!

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca29 de març, 2014 17:34

    Gràcies, Helena.
    Gràcies, Loreto.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina