Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer copa on jo la pogués beure.
VINYOLI, Joan Llibre d'Amic
Segurament que la veu poètica ha tingut alguna experiència d'èxit a la vida, que voldria fer immutable amb la poesia. Poesia que se sol nodrir d'ella mateixa, però en primer lloc es nodreix de l'amor, com l'amor es nodreix de la poesia, o de la música, que deia el duc d'Orsino a Nit de reis de Shakespeare. La poesia és l'origen i el destí de la set del poeta, que com més se'n té més se'n vol.
un dels millors, incomptables les vegades que l'he llegit; els voldria tenir sempre al davant, aquests versos
ResponEliminaJordi,
ResponEliminajo no el coneixia fins ahir, que a la feina em vaig posar a fer un cartell de Vinyoli pels cent anys del seu naixement. M'agrada molt, també, és rodó.
http://encaraelsversos.blogspot.com.es/2014/01/claustre-de-llum.html
ResponEliminaJo sí que el coneixia, però poquet... aquest anys Vinyoli, el coneixeré a fons.
ResponEliminaM'encanta aquest poema, fa venir ganes de més...
Carme,
ResponEliminaés antològic, aquest poema, a mi també m'agrada molt.
Per treure's el barret, quin dolç despertar
ResponEliminaEm diuen aquests versos i em sembla que tindria set per tota la vida. M'encanta!!
ResponEliminaLoreto,
ResponEliminajo també l'he tingut, aquest dolç despertar!
Sílvia,
ResponEliminaés que Vinyoli és molt Vinyoli!
No el coneixia aquest poema i és genial!
ResponEliminaVinyoli és un gran poeta, aquest any del centenari serà un bon motiu per llegir-lo més.
Glòria,
ResponEliminai tant que sí, és genial!
Gran metonímia.
ResponEliminaAquest any els brots de Literatura seran verds, em temo. Ni el més potent Vinyoli els despertarà, encara que sigui amb aquesta dolcesa.
Un petonàs, nena.
cantireta,
ResponEliminaet refereixes als teus alumnes, suposo.
Helena, la Primavera no l'atura ningú. La liter-atura, em sembla que sí ;-D
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina