divendres, 20 de desembre del 2013


 La neu, miràvem. 
 
Als prats d'hivern, com pètals
 
et vèiem caure, 
 
bellesa trista cada
 
volta que tu somreies.  
DORCA, Jordi desembre 2013
Un poema molt contradictori, paradoxal. La neu que cau en relació als pètals, dues coses tan semblants com antagòniques. També són contradictoris "bellesa trista" i "somreies", estats d'ànim que se solapen, són el mateix al capdavall. Com ho indicaria l'encavalcament del dos últims versos d'aquesta tanka, que els connecta en la diferència ("cada/ volta"), que fa anar les dues coses alhora, en els dos sentits.
a

16 comentaris:

  1. Relatus20 de desembre, 2013 23:12

    Que bonic i senzill

    ResponElimina
  2. Helena Bonals21 de desembre, 2013 07:37

    Sí, Loreto, a mi també m'agrada molt.

    ResponElimina
  3. Sílvia 21 de desembre, 2013 19:18

    M'agrada aquest còctel d'emocions, la bellesa trista d'un somriure trobo que és una imatge fantàstica.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals21 de desembre, 2013 19:20

    Jo també, Sílvia, és un estat d'ànim mixt, com ho sol ser el meu.

    ResponElimina
  5. Matemáticas de Gabriel22 de desembre, 2013 12:53

    Precisament les contradiccions són d'aquelles coses que defineixen els estats d'ànim i el pensament humà. És la vida mateixa. Almenys jo desconfie d'aquells que tenen una seguretat absoluta en tot allò que fan o pensen. Les contradiccions són la salsa de la vida.
    Els meus millors desitjos per a tu en aquestos dies tan especials, en qualsevol sentit, i que 2014 et regali tot allò que ets capaç de somiar desperta. Una forta abraçada, Helena.

    ResponElimina
  6. Matemáticas de Gabriel22 de desembre, 2013 12:54

    Precisament les contradiccions són d'aquelles coses que defineixen els estats d'ànim i el pensament humà. És la vida mateixa. Almenys jo desconfie d'aquells que tenen una seguretat absoluta en tot allò que fan o pensen. Les contradiccions són la salsa de la vida.
    Els meus millors desitjos per a tu en aquestos dies tan especials, en qualsevol sentit, i que 2014 et regali tot allò que ets capaç de somiar desperta. Una forta abraçada, Helena.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals22 de desembre, 2013 12:58

    Gabriel,
    sí, no s'ha de ser fanàtic, però jo cerco l'absolut, ves quina contradicció!

    Molt bon Nadal!!!

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca23 de desembre, 2013 08:04

    Gràcies, moltes gràcies.
    Bon Nadal a tothom.

    ResponElimina
  9. Minara23 de desembre, 2013 12:50

    Les contradiccions li donen molta més força. Senzill i preciós.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals23 de desembre, 2013 12:56

    Minara,

    Gràcies!

    Tens bloc? És que no et trobo!

    ResponElimina
  11. Unknown28 de desembre, 2013 00:06

    "Bellesa trista" és quasi un oxímoron. M'intriga molt qui apareix al poema, hi ha un nosaltres que mira la neu i després la segona persona (et) a qui acaba parlant el poema.

    ResponElimina
  12. Helena Bonals28 de desembre, 2013 09:49

    Joan,
    els poemes ja el tenen, aquest misteri. I la bellesa pot ser molt trista (El amargo don de la belleza)

    ResponElimina
  13. cantireta01 de gener, 2014 20:24

    Paradoxa, se'n diu. Hom veu nevar en el somriure de l'estimada, i glaça el cor i els ulls de qui mira. Com se sap que glaça l'esfullar-se la rosa. Esperar, doncs, a que el somriure sigui lluminós, igual que en el paisatge.

    Esplèndid...

    ResponElimina
  14. cantireta01 de gener, 2014 20:27

    I afegiria la vessant de les paraules planes amb què acaba cada vers, per així accentuar la melangia.

    Doblement preciós. Ais... el faré servir a classe.

    ResponElimina
  15. Helena Bonals01 de gener, 2014 21:26

    cantireta,
    no se t'escapa res!
    "Com se sap que glaça l'esfullar-se la rosa", el teu comentari tampoc vull que se m'escapi!

    ResponElimina
  16. cantireta03 de gener, 2014 16:08

    :-) Ets el sol del meu gebre temporal...

    ResponElimina