dijous, 15 d’agost del 2013

Boixets

I no teníem temps mai d'acabar
les vànues impossibles.

S'esmuny el fil si el vols nuar.
Et nua quan l'ignores.

COSTAS, Montserrat dins Tèrbol atzur

No existeix l'artista complet, he llegit alguna vegada. Si hi ha algun impossible és el de l'art, "les vànues impossibles" que hom prova de teixir. Quan cerques la inspiració no la trobes, en un moment de distracció et pot venir de l'inconscient, quan no te l'esperes. Fins i tot el quinze d'agost!


a

6 comentaris:

  1. Relatus15 d’agost, 2013 19:16

    I quan ve la inspiració ja pots córrer a prendre nota perquè s'esfuma tal com ha arribat.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals15 d’agost, 2013 19:31

    I tant, Loreto! Més d'una vegada la inspiració m'ha agafat somnolent.

    ResponElimina
  3. Vicent Llémena i Jambet15 d’agost, 2013 20:19

    Efectivament, molts escriptors diuen que amb treball s'aconsegueixen moltes coses, fins i tot la inspiració, però jo sóc dels que pot fer tres articles o escrits en un dia com llançar-me un mes sense publicar res.
    Sóc un escriptor esclau de les musses. I és perquè escric les meues vivències i les que he patit en la meua pell, a un esdeveniment fortuit o malaurat o feliç de seguida li pose paraules.

    Una abraçada ben de les musses des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  4. Helena Bonals15 d’agost, 2013 21:16

    Jo ja ho veus el constant que sóc, Vicent!

    ResponElimina
  5. Jordi Guerola16 d’agost, 2013 14:07

    Totalment d`acord, la inspiració ve quan vol, sense esperar-la, a qualsevol circumstàcia, i quan se li espera s`esvaeix...

    ResponElimina
  6. Helena Bonals16 d’agost, 2013 14:23

    Jordi Guerola,
    estem tots d'acord!

    ResponElimina