dissabte, 6 de juliol del 2013

Domus aurea


L'habitació s'omplia completament de llum.
Esclatava. Era fulgor entre parets brillants.
Només quedava a les fosques
la bombeta encesa.
Quan tu venies.

 FORCANO, Manuel dins El cau de Calpurni

 La persona que arriba, la que estimes, la que et fa somriure de felicitat perquè és com el sol que ho il·lumina tot. De tanta llum que projecta, la bombeta encesa queda a les fosques pel contrast, d'una manera metafòrica. Em recorda aquest poema de Narcís Comadira.
a

6 comentaris:

  1. Jordi Guerola06 de juliol, 2013 16:54

    Helena, no sabia com posar-me en contacte amb tu en breu una editorial valenciana em publicarà un llibre de poemes i m`agradaria fer-te´l arribar...
    Una abraçada.
    Jordi Guerola

    ResponElimina
  2. Helena Bonals06 de juliol, 2013 18:09

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog07 de juliol, 2013 23:53

    Bon poeta!
    Gràcies per compartir els seus poemes i pel teu encertat comentari Helena

    ResponElimina
  4. Helena Bonals08 de juliol, 2013 10:58

    Gràcies Glòria!

    ResponElimina
  5. Jordi Guerola09 de juliol, 2013 11:32

    Ja el tinc! :)

    ResponElimina
  6. Jordi Guerola09 de juliol, 2013 11:32

    Ja el tinc! :)

    ResponElimina